15 de novembre a les 19 h
Duo Maxé- Malechova
Tomàs Maxé, baríton; i Marie Malechová, piano.
Brahms – Dvořak
De Brahms es recorda sovint que no tenia una opinió generosa del treball dels seus contemporanis, però no va ser el cas amb Dvořák. Els dos compositors varen entrar en contacte per primer cop quan Dvořák va sol·licitar per segona vegada la beca estatal atorgada a joves músics. En aquell moment, l’actual i famós Brahms va ser un dels membres (a contracor) del comitè que decidia sobre l’assignació de les subvencions. Ja aleshores aquest tenia una gran admiració i estima pel treball de Dvořák així que, a més de d’atorgar-li la beca (que va rebre un total de cinc vegades), va recomanar al prometedor compositor bohemi al seu editor berlinès Fritz Simrock.
La correspondència de Dvořák mostra que ell era extremadament aficionat a Brahms, tant que en la seva sisena simfonia li ret homenatge a nivell musical i estructural, sense deixar-se perdre la seva pròpia personalitat. Després del retorn d’Amèrica per part de Dvořák, Brahms va intentar convèncer-lo que es mudés a Viena amb tota la seva família oferint-li la seva propietat, encara que sense èxit. El març de 1897, Dvořák va viatjar a Viena per visitar Brahms, afectat ja d’una malaltia terminal. Un mes més tard va assistir al seu funeral, i com si s’hagués tancat el cercle, Dvořák va ser nombrat membre del jurat per la beca estatal, ocupant així la vacant que el seu mestre i amic Brahms havia deixat.
J.Brahms Vier Ernste Gesänge op.121 (Cants Seriosos).
A.Dvořák Cançons Bíbliques op.99.
Entrada gratuïta.
Aforament limitat.
